Avui, qui no fa fotografies?

Amb els avenços tecnològics que hi ha, repeteixo, qui no fa fotografies? Si donem un cop d’ull no massa anys enrere, per fer fotografies calia una càmera, que segons el nivell tècnic, però més sovint econòmic, tenia més o menys qualitat. Ara, amb el mòbil és diferent, l’aparell més senzill du una càmera incorporada, amb molts megapíxels, i molt fàcil de fer anar. El resultat són milions de fotografies diàries en el món, i moltes d’elles penjades a les xarxes.

Milions de fotografies diàries guardades en els telèfons o en les targetes de memòria, i aleshores em ve la següent pregunta: què se’n fa de totes aquestes fotografies? La majoria resten en la memòria del mòbil o la càmera i es mantenen un temps en la memòria de l’autor, per acabar-se esborrant d’arreu, al cap de més o menys temps. Sovint he vist fotografies a Instagram que responen a temes efímers, prescindibles, que desapareixen de la publicació al cap de poc temps. Se n’ha valorat la qualitat, ni que sigui a títol personal?

Per afició i curiositat, procuro parlar amb fotògrafs, usuaris de diferents tipus d’andròmines per fer fotografies. Cada un d’ells m’explica la seva motivació a l’hora de fer una fotografia i cada un té les seves raons, sempre legítimes i que mai qüestionaré. És a partir d’aquí que jo, i parlo de mi, faig la gran diferenciació: per una banda, hi ha els aficionats a la fotografia, i per l’altra, les persones que consideren l’opció de fer fotos exclusivament com a mitjà per portar a terme activitats de la vida quotidiana.

No voldria que se’m malinterpretés: no estic en contra de cap mena de fotografia, i encara menys dels tipus de fotògrafs; tampoc estic en contra dels milions d’imatges diàries. Només demano que hom valori el que fa, buscant sempre la millora i la qualitat. No hem d’oblidar que la fotografia és un art!