Avui us presento una petita mostra dels visitants més usuals del delta del Llobregat, espai que resisteix bonament com pot els embats del mal anomenat progrés. Tenim un espai fantàstic a tocar de casa nostra i s’ha de lluitar perquè perduri i perquè els ocells puguin descansar-hi i alimentar-se en els seus viatges de migració.

Martinet ros

El martinet ros (garsa monyuda a les Balears) és un ocell de l’ordre dels ciconiformes, de la família dels ardeids, fa uns 49 cm de llargada i uns 80 cm amb les ales obertes. Pesa uns 300 g.

Pel dors és de color vermellós i per sota és blanc, excepte el pit, que és marró daurat brillant. El cap i el coll són de color marró groguenc, amb unes plomes vermelloses que pengen del clatell. Les ales són blanques, tant per sobre com per sota, i quan vola contrasten molt amb la resta del cos. El bec és llarg, de color blavós amb la punta negra. Els ulls són grocs. Les potes són rosades quan cria i verdoses la resta de l’any.

S’alimenta d’insectes, cucs de terra, crustacis, granotes, mol·luscos i peixets. Fa el niu amb branquetes entre els esbarzers, tamarius o canyissos. Viu a les zones humides del litoral i a la vora dels grans rius, amb vegetació abundant. Tot i que hi ha martinets rossos que migren cap a l’Àfrica, també n’hi ha que es queden tot l’any al delta de l’Ebre.

Bernat pescaire

El bernat pescaire (agró gris o bernat de s’alga a les Balears, bernat pescador a les Terres de l’Ebre i garsa reial o agró blau al País Valencià) és un ocell de grans dimensions de l’ordre dels ciconiformes i de la família dels ardeids.

És una au de gran mida que fa 90 cm d’alçada i prop de 150 cm amb les ales obertes. Té el plomatge de color gris al cap i al dors. Té taques negres al coll i el ventre blanc. El bec és llarg i de color groguenc; el coll és allargat i li permet capturar peixos fàcilment. Les potes també són llargues i de color groguenc.

Menja peixos, granotes, crancs, rèptils, rates, insectes, pollets d’altres ocells i, fins i tot, alguns vegetals.

Viu en zones aquàtiques com els rius, els estanys i els aiguamolls. Fa el niu amb branques i trossos vegetals en arbres de ribera o entre els canyissars dels aiguamolls.

S’està quiet durant llargues estones dins de l’aigua, a la vora o sobre una branca, a l’espera de veure alguna presa. Altres vegades camina lentament amb el bec cap a baix preparat per llençar-lo amb força i capturar algun peix. Vola amb força movent lentament les ales; quan vola té el coll recollit entre les espatlles, les ales corbades i les potes estirades.

És un ocell molt comú i fàcilment identificable durant la tardor i l’hivern. Cap al març emigra cap a l’Europa central.

Puput

La puput és un ocell de la família dels upúpids. Fa uns 28 cm de llarg. És de color marró rosat amb les ales i la cua ratllades de blanc i negre. El bec és prim, corbat i llarg. Té una cresta, que pot obrir i tancar, amb les puntes negres. El seu cant és molt fàcil d’identificar, ja que fa “pu-put”.

Menja llagostos, formigues, grills, erugues, aranyes, cucs de terra i larves d’insectes. Acostuma a menjar a terra i camina tranquil·lament d’un lloc a l’altre mentre va picotejant.

Fa el niu en forats d’arbres vells o en cases enrunades. Viu en zones obertes, horts i boscos. A la tardor emigra i se’n va cap a l’Àfrica, i torna al febrer següent.

Imatges: © Manel García – Manobcn photo