El món vist amb ulls de formiga

Tal com vam quedar en el darrer article que vam publicar (abril 2021), aquesta vegada parlarem d’alguns estris més sofisticats per fer macro. Si ho recordem, en el capítol anterior vam parlar dels anells inversors i els tubs d’extensió.

Ara, en primer lloc, us volem presentar quelcom més sofisticat (i, òbviament, més car): les manxes d’extensió i els objectius macro vertaders.

Una manxa d’extensió consisteix en dos anells d’acoblament per a objectius, units per una manxa extensible. El primer anell s’uneix directament al cos de la càmera i el segon, a l’objectiu. Un carril mil·limetrat permet allunyar l’objectiu de la càmera a voluntat, tot augmentant la mida de l’objecte fotografiat. La funcionalitat de la manxa d’extensió és idèntica a la dels tubs d’extensió, però amb un grau de finesa i comoditat molt superiors.

Els objectius macro vertaders són objectius dissenyats específicament per a aquesta funció. Permeten obtenir factors d’ampliació de fins a 5 vegades la mida real, tot mantenint una bona distància d’enfocament i una molt bona lluminositat. La qualitat d’imatge és màxima, sense aberracions de cap mena. Com tot en aquesta vida, té un petit problema: el preu.

Molts objectius, sobretot zooms, i càmeres compactes mostren un rètol de macro. Aquesta disposició permet obtenir imatges “macro” a una bona distància del model. Encara que els puristes no ho considerin com a macro, permeten obtenir bones imatges i són molt útils en la fotografia d’insectes, flors i de natura en general.

Imatges: © Xavier Modamio

Si heu arribat fins aquí, significa que el tema us interessa i segurament ja haureu practicat una mica. Segur que us heu enfrontat al gran problema de la macrofotografia: la profunditat de camp! Creiem que ja sou plenament conscients que a mesura que s’augmenta l’ampliació de la imatge la profunditat de camp cau en picat. Enfocar es converteix en un veritable suplici!

En primer lloc, oblideu-vos de l’enfocament automàtic en macrofotografia, la càmera es tornarà boja. Per poder enfocar el que cal és apropar o allunyar la càmera del model; l’anell d’enfocament de l’objectiu no serveix de gran cosa. Però com ho fem si les distàncies són tan petites?

No desesperem, per sort tenim uns artefactes anomenats carrils d’enfocament que ens permeten apropar o allunyar la càmera, i fins i tot desplaçar-la lateralment de forma molt precisa (i a un preu assequible).

No us espanteu! Si no teniu carril d’enfocament, cap problema; en un futur article us mostrarem una tècnica per fer-ho sense.