El món vist amb ulls de formiga

L’enfocament per apilament “focus stacking”

Tal com vam comentar en l’article anterior, el punt més complicat de gestionar en la macrofotografia és l’enfocament. Recordem que com més augmentem l’ampliació de l’objecte fotografiat, més estreta és la profunditat de camp.

La manera més adequada d’aconseguir fotos de macro ben enfocades és l’ús de la tècnica d’enfocament per apilament, coneguda en anglès com a focus stacking. La tècnica consisteix a fer una sèrie de fotos al llarg de l’objecte, canviant el punt d’enfocament. Posteriorment, un programa de tractament d’imatges ens apilarà totes les fotos, triant només les zones enfocades, i ens oferirà una imatge final plenament enfocada.

 

De programes per al tractament de les imatges n’hi ha diversos. Per citar-ne alguns: Photoshop, Combine ZP, Helicon Focus, Zerene Stacker, etc. El comparatiu entre ells ens portaria a escriure un article específic de la revista.

Per obtenir una imatge ben enfocada podem variar el punt d’enfocament de l’objecte, o bé modificar la distància entre aquest i la càmera.

Les càmeres actuals fan possible l’enfocament puntual, cosa que permet obtenir diverses fotografies amb diferents enfocaments. Fins i tot, algunes càmeres poden enfocar per apilament de forma automàtica: busquen diferents punts, fan una seqüència fotogràfica i finalment apilen aquesta i ens mostren el resultat final.

En cas de no disposar d’aquest automatisme, el més indicat és desplaçar la càmera al llarg de l’objecte a fotografiar i disparar una sèrie de fotos que posteriorment processarem digitalment. 

La manera més senzilla de fer un enfocament per apilament és disparar les fotos en ràfega mentre desplacem manualment la càmera al llarg de l’objecte. Cal practicar-ho. Els resultats són espectaculars!

Tot i que el procediment anterior dona bons resultats, està limitat a objectes d’una certa mida. Per assolir millors resultats i accedir a ampliacions més grans, cal utilitzar el carril d’enfocament (que ja us vam mostrar en l’article anterior). La precisió que dona el carril en el desplaçament de la càmera és molt superior al moviment manual, cosa que ens permet un nivell de detall i una qualitat òptims.

La tècnica consisteix a fer petits desplaçaments del raïl (1 – 5 mm) i aconseguir així una seqüència fotogràfica amb força més detall. 

Us animem a practicar aquesta tècnica, assolireu uns resultats espectaculars.

Per a aquells a qui la macrofotografia us ha atrapat, en el pròxim capítol d’aquest “culebrot” parlarem de les tècniques d’il·luminació més apropiades en aquest mundillo. I en el següent, tractarem sobre l’apassionant món del macro extrem.