Les fotògrafes pioneres
Sabeu quants, de la cinquantena de cognoms que apareixen als dos articles anteriors d’aquesta sèrie d’història de la fotografia, corresponen a dones? Ara no cal que els compteu, ja us ho avancem: no apareix cap dona en aquells articles. Aquest fet només reflecteix l’estructura social de l’època.
A aquestes alçades del segle XXI, però, encara ha aixecat enrenou la 59a Exposició Internacional d’Art de la Biennal de Venècia de 2022, ara en curs. Per primera vegada, aquesta edició està comissariada únicament per una dona, i fins al 80% d’artistes que exposen no són de gènere masculí. Ella diu a la presentació: “Una part d’artistes del nostre temps s’imaginen una condició posthumana, qüestionant la visió occidental moderna de l’ésser humà –i especialment el presumpte ideal universal de l’home de la raó, mascle i blanc– com a centre fix de l’univers i mesura de totes les coses.”
“I correm el perill que els noms de dones tornin a aquedar sepultats per una majoria aclaparadora de noms masculins.”
Ja havíem donat per acabada la història dels avenços tècnics, en suports sensibles i càmeres. Ara començarem a veure les contribucions, diguem-ne, artístiques. I correm el perill que els noms de dones tornin a aquedar sepultats per una majoria aclaparadora de noms masculins. Així va passar fins a mitjans del segle XX, quan es va haver de redescobrir el valor artístic, social o documental de moltes aportacions de les fotògrafes de les dècades anteriors.
I encara després va persistir la visió de considerar la producció artística de les dones com de segona categoria. Fins i tot la majoria dels articles dedicats, específicament, a la història de la fotografia feta per dones, amb prou feines assenyalen més de dos noms del segle XIX i principis del XX.
No és el lloc per entrar en la polèmica de si hi ha o no una visió o sensibilitat específicament femenina derivada de qualitats pròpies del gènere. Un interessant treball sobre aquesta qüestió es troba en aquesta pàgina. Però, de la mateixa manera que és clar que les produccions artístiques de qualsevol època tenen molt a veure, precisament, amb l’època, la situació –si més no, social– de les dones durant el primer segle d’història de la fotografia forçosament ha d’haver influït, de diverses maneres, en les característiques de la seva participació i expressió en aquest camp. I en podrem veure uns quants exemples concrets en aquest recull.
“A partir de la dècada del 1860, quan les tècniques de la fotografia ja estaven ben establertes, moltes dones de la societat benestant europea i americana s’hi van dedicar. […] les contribucions artístiques d’aquest sector de dones van ser molt importants.”
Per aquestes raons, considerem adequat dedicar aquest article exclusivament a les contribucions de les fotògrafes pioneres d’aquest període. I, de fet, trobem ja dones que treballen en el camp de la fotografia des dels seus mateixos orígens, que, recordem, van ser el 1839. Després d’aquestes primeres constàncies, les dues dècades següents hi ha nombroses referències de dones que van dedicar-se a la fotografia com a mitjà de vida, sigui venent il·lustracions o com a retratistes amb estudis propis. En especial a França, Alemanya, Regne Unit i diversos països del nord d’Europa i als Estats Units. I després ja hi ha dones regentant estudis pràcticament a qualsevol part del món.
A partir de la dècada del 1860, quan les tècniques de la fotografia ja estaven ben establertes, moltes dones de la societat benestant europea i americana s’hi van dedicar. Es considerava per a elles un entreteniment adequat i per al qual no calia massa formació. Malgrat això, o precisament per poder-s’hi dedicar lliurement, sense necessitats econòmiques, les contribucions artístiques d’aquest sector de dones van ser molt importants. Sobretot en uns moments en què la fotografia tractava de trobar el seu lloc com a mitjà d’expressió i de registre del món real.
Ens centrarem en aquelles dones que van fer contribucions especials al món fotogràfic. Comencem pel principi. Al costat del nom i any de naixement i mort de cada autora, indiquem el lloc on, majoritàriament, va desenvolupar el seu treball fotogràfic.
Referències inicials
Constance Fox Talbot (1811-1880) – Londres
British Library, via Luminous Lint
Considerada la primera fotògrafa de la història, la dona de Henry Fox Talbot, un dels pares de la fotografia, es va dedicar també a aquesta activitat, des del mateix any 1839 del famós invent del calotip pel seu marit, segons explica en els seus escrits. Tant és així que una imatge que se li atribueix, un fragment d’un poema de Thomas Moore, de 1843, és la fotografia més antiga que es conserva feta per una dona. No queden més constàncies verificades dels seus treballs. En els mateixos escrits, però, queda palès el seu actiu interès per la fotografia i el seu treball independent del marit. Tot fa sospitar que entre les obres atribuïdes a ell n’hi hagi de seves.
Sarah Anne Bright (1793–1866) – Bristol, Regne Unit
Va produir el fotograma més antic que es conserva, fet per una dona, del 1839. Això es va descobrir ben recentment, el 2015, arran del material d’una subhasta de Sotheby’s. Es tracta de la imatge d’una fulla, produïda per contacte, sense càmera, igual que les d’Anna Atkins. A part de mitja dotzena dels seus fotogrames, se’n conserven algunes pintures i aquarel·les fetes des dels anys 1820 en endavant. Filla d’una família que sembla que va fer la seva fortuna en el mercat esclavista de Jamaica, el seu pare era un científic amateur i mecenes de la ciència. No se sap pràcticament res més d’ella.
Anna Atkins (1799-1871) – Londres
Va crear el primer llibre amb il·lustracions fotogràfiques de la història, amb imatges d’algues dessecades, publicat el 1843. Havia après els processos de calotip i el cianotip directament dels seus inventors. Les imatges d’aquest llibre són fotogrames obtinguts per contacte, sense càmera. Però hi ha indicis que el 1841 havia utilitzat una càmera, cosa que fa que algunes fonts, tot i no quedar cap document fotogràfic que ho demostri, considerin que podria ser ella la primera fotògrafa, amb càmera, de la història.
Franziska Möllinger (1817-1880) – Suïssa
Es conserven litografies que va fer a partir de daguerreotips seus, amb les quals va posar a la venda una mena de llibre per fascicles, del 1844 en endavant, titulat Vistes daguerreotipades de les ciutats més interessants de Suïssa. Se sap que va treballar amb daguerreotips des de 1840, tot i que només se’n conserva un de 1844. Es tractava de paisatges, sobretot urbans. Sembla que va morir a causa dels efectes del vapor del mercuri que usava en el revelatge.
Primeres obres importants
Clementina Maude Hawarden (1822-1865) – Londres
Creava posades en escena amb la decoració i amb posats teatrals, utilitzant hàbilment la llum natural, el sol directe, el contrallum i les ombres. El 1862 va convertir un pis de casa seva en estudi fotogràfic. Es va especialitzar en retrats amb la tècnica del col·lodió, i els seus treballs van guanyar medalles de plata de la Royal Photographic Society el 1863 i 1864.
Julia Margaret Cameron (1815 – 1879) – Londres
Rebutjava el realisme amb què es feien la majoria de les fotografies de l’època, que pretenien reproduir amb la fidelitat més gran possible el motiu. A ella, en canvi, li interessava la bellesa de la imatge en si, sense buscar la nitidesa més gran, tot i aplicar il·luminacions especials per ressaltar aspectes del subjecte. Molts dels seus treballs destacaven per l’efecte flou, que els donava un aspecte oníric o poètic i que es va convertir en el seu segell personal. Va tenir la seva primera càmera als 48 anys, però va ser molt prolífica en els setze anys en què es va dedicar a la fotografia. Va fer retrats de personatges il·lustres de l’època, i també retrats més artístics de dones i infantils, prenent inspiració de la religió i la literatura.
Alice Austen (1866-1952) – Nova York
Va ser una de les primeres fotògrafes a treballar al carrer, i va documentar, sobretot, la ciutat de Nova York. La van contractar, per exemple, per documentar les zones en quarantena per a immigrants de la ciutat. Es desplaçava a les localitzacions en bicicleta, amb fins a 25 quilos d’equipament, incloent-hi un laboratori de revelatge portàtil. La revista Life la va declarar “la primera gran fotògrafa d’Amèrica” en un article de 1951 i va presentar com innovadora la seva fotografia Trude i jo amb màscares, de 1891. Els seus recursos econòmics inicials i l’absència de dependència familiar li van permetre viure de manera no convencional i dedicar-se als seus interessos personals, viatges, esports i vida social. Va començar a fer obres rellevants als 22 anys. Sentimentalment, es relacionava amb altres dones, cosa que li va permetre fotografiar aspectes de la seva vida íntima. La casa on va viure amb la seva companya és ara un arxiu de més de 8.000 imatges i una referència en la història LGTBIQ+.
L’eclosió de les fotògrafes
Després de ser poc menys que ignorades durant el primer mig segle de la història de la fotografia, la darrera dècada del segle XIX es produeix una eclosió de dones fotògrafes. Això va portar a l’empresa Kodak a aprofitar-ho per ampliar el seu mercat cap a aquest sector. El 1893 va llançar una campanya amb el personatge “La noia Kodak” i amb el lema “Porta una Kodak amb tu”, amb la imatge d’una dona a la moda, jove, viatgera i independent, amb una Kodak a la mà. La campanya va durar trenta anys. Sigui com a fotògrafes comercials, sigui amb aspiracions més artístiques, cap al 1900 es calcula que el 20% de professionals de la fotografia eren dones, en un moment en què fins i tot era inusual que les dones tinguessin una professió, fora del servei social o la docència.
John Hassall, 1910
Gertrude Käsebier (1852-1934) – Nova York
La seva imatge La menjadora va ser la primera fotografia a arribar al preu de venda de 100 dòlars, l’any 1900. Els seus primers treballs importants apareixen cap al 1890, però en menys d’una dècada es converteix en una cotitzada artista fotogràfica, fet que li va permetre viure d’aquesta professió a partir d’aleshores. Construïa escenes i processava i manipulava les fotografies per obtenir imatges creatives i suggerents. Va ser molt activa en els corrents artístics fotogràfics del tombant de segle, amb l’anhel que la fotografia fos reconeguda com un art. Es va especialitzar en les imatges temàtiques, els retrats expressius o bé de posats naturals o de nadius americans. Va exercir gran influència en dones fotògrafes del segle XX.
Sarah J. Eddy (1841-1945) – Rhode Island, EUA
La darrera dècada del segle XIX era ja una consumada fotògrafa, amb exposicions regulars als Estats Units i Europa, reconeguda com a representant de la “nova escola de fotografia americana”. Feia retrats costumistes de dones, nens, artistes i animals, cuidant molt la composició de les escenes i la llum. Formada en pintura i escultura, va ser activista pel sufragi femení, l’abolició de l’esclavitud i contra el maltractament animal.
Emma Justine Farnsworth (1860-1952) – Nova York
Va rebre una càmera com a regal pel seu 30 aniversari, i al cap de dos anys les seves obres ja es podien veure en importants exposicions. Abans de final de segle ja havia rebut nombrosos premis, i va participar en l’exposició de París de 1900. Tenia una personalitat forta, però li agradava la bellesa, la sensibilitat i la poesia, i això es reflectia en l’expressivitat de les fotografies. Van ser admirades les seves imatges recreant la bellesa de personatges de l’antiguitat clàssica.
Emma Justine Farnsworth, 1898
Emma Justine Farnsworth, 1893
Alice Boughton (1866-1943) – Nova York
El 1890 va obrir un estudi a Manhattan, que va mantenir quaranta anys, i es va convertir en una de les fotògrafes retratistes més populars, retratant moltes figures literàries de l’època. També feia fotografia infantil, nus femenins i paisatges. Utilitzava la fotografia com una forma d’expressió personal. Va arribar a ser popular a diverses ciutats d’Europa. Lluitava contra l’estereotip que considerava les obres de les dones com d’inferior categoria, reivindicant la imatge de la dona educada, moderna i lliure, promocionant fermament les obres de dones.
Alice Boughton, 1906
Alice Boughton, 1909
Eva Watson-Schütze (1867-1935) – Filadèlfia
Tenia molta habilitat per donar tints dramàtics a les seves imatges, que també eren valorades per la seva delicadesa i originalitat, i volia impulsar el reconeixement de la fotografia com un art. Va fer, sobretot, retrats. Pensava que la fotografia era la professió del futur per a les dones i, com moltes altres, va participar activament en els moviments fotogràfics de l’època. Als 23 anys es va aficionar a la fotografia i el 1897 va obrir el seu propi estudi. De seguida les seves obres van ser seleccionades per a importants exposicions. Va entrar a la Societat Fotogràfica de Filadèlfia. El 1900 ja en va ser jurat i també va ser la fotògrafa destacada en l’exposició de París.
Eva Watson-Schütze, 1900
Eva Watson-Schütze, 1904
Julie Laurberg (1856-1925) – Copenhaguen
El 1895 es va establir a Copenhaguen com a fotògrafa. De seguida va adquirir prestigi i tota la societat benestant danesa volia un retratat fet per ella. Feia principalment retrats d’estil clàssic i algunes imatges d’arquitectura. Va ser medalla de plata a l’exposició de París del 1900. El 1910 va obtenir el títol de Fotògrafa de la Cort Reial. Va dirigir l’escola de l’Associació Danesa de Fotografia i va confeccionar diversos manuals fotogràfics. Va ser defensora dels drets de les dones i una activa militant d’aquest moviment a Dinamarca.
Mary Devens (1854-1920) – Massachusetts
Manipulava les fotografies en el moment de la impressió, triant per fer-ho les tècniques que més possibilitats li donaven. Fins i tot va donar conferències sobre aquestes tècniques. Va ser una altra representant del moviment que veia la fotografia com una de les arts. La seva popularitat va començar abans de finals del segle XIX i a inicis del XX ja exposava a Londres i París. Va haver de deixar la fotografia molt aviat per problemes de visió.
Anne Brigman (1869-1950) – Califòrnia
La seva obra va estar constituïda majorment per nus naturalistes femenins, sovint amb ella mateixa com a model, amb forta expressivitat i dramatisme. Per aconseguir aquests efectes, manipulava els negatius amb tota mena de recursos. També va passar de la pintura a la fotografia, i cap al 1902 va començar a ser popular. La seva temàtica la va convertir en una de les més grans representants de l’alliberament femení de l’època. Sempre es va dedicar a la fotografia artística, mai a la comercial. Va obtenir nombrosos premis i, considerada una de les artistes més prestigioses, la seva obra figura en diversos museus nord-americans.
Sarah Angelina Acland (1849–1930) – Oxford
Va experimentar amb el color ja el 1899, i el 1904 va exposar 33 impressions en color a la Royal Photographic Society. Primer va utilitzar la tècnica de fer tres exposicions amb filtres de color diferents, i posteriorment va usar el sistema autocrom. Les seves imatges van inspirar una nova generació de fotògrafes més joves a utilitzar el procés del color per primera vegada.
Imogen Cunningham (1883 – 1976) – Califòrnia
Reproduïa nus i zones industrials. Els seus nus, fins i tot masculins i d’embarassades, van ser polèmics pels prejudicis contra aquesta activitat en una dona. Va estudiar química de fotografia i impressió. La seva tesi es va titular “Processos moderns de fotografia” (1907). Es pagava els estudis fotografiant plantes per al departament de botànica de la Universitat de Washington. També estimulava les dones a fer-se fotògrafes. Més endavant va fer fotografia de carrer i retrat. Posteriorment, el 1932, es va unir al corrent d’Ansel Adams en el Grup f/64, en cerca d’una fotografia directa, amb més significat i menys pictòrica.
Les primeres fotoperiodistes
Frances Benjamin Johnston (1864-1952) – Washington
George Eastman, que era amic de la família, li va regalar una càmera Kodak i la va fer entrar a treballar a l’empresa, i ella va canviar la pintura per la fotografia com a afició. El 1895 va obrir un estudi, i el fet de ser de família adinerada li va facilitar poder retratar grans personalitats i actes oficials de l’època i tenir accés a la Casa Blanca durant molts anys. Fins al punt que se li posava de sobrenom “la fotògrafa de la cort americana”. Per exemple, va fotografiar la signatura de pau entre els EUA i Espanya el 12 d’agost de 1898. Es va fer famós el seu autoretrat sarcàstic de la “nova dona alliberada”, idea a la qual era contrària, en una posa d’estereotip masculí. Això no obstant, ja abans de final del segle XIX va defensar la dedicació de les dones a la fotografia. El 1897 va escriure un article titulat “Què pot fer una dona amb una càmera”, que es pot llegir aquí, un resumit manual per a les dones sobre com establir un estudi de fotografia. Cap a la segona dècada del XX es va dedicar a la fotografia documental d’arquitectura i espais urbans.
Frances Benjamin Johnston, 1896
Frances Benjamin Johnston, 1898
Jessie Tarbox Beals (1870-1942) – Boston i Nova York
No dubtava a prendre posicions arriscades o saltar-se normes per aconseguir imatges interessants, sobre les quals, després, escrivia històries. Se la considera la primera dona fotoperiodista americana, contractada per The Boston Post el 1899, i també la primera dona fotògrafa nocturna. Va fer de fotògrafa itinerant, amb el seu marit d’ajudant. Diversos diaris la van contractar com a fotògrafa per a la Fira Internacional de Saint Louis, Missouri, de 1904, que va durar set mesos. En va fer més de 3.500 fotografies i 45.000 impressions. També va fotografiar, per encàrrec, personalitats, curses de cotxes i suburbis de Nova York.
de Louisiana, 1904
Jessie Tarbox Beals, 1904
Christina Broom (1862-1939) – Londres
Va ser la primera dona fotoperiodista del Regne Unit. Va cobrir esdeveniments a la ciutat i al camp de batalla, marxes de sufragistes, coronacions, competicions de rem universitàries i funerals fins a la Primera Guerra Mundial. El 1904 va ser nomenada fotògrafa oficial de la Guàrdia Reial, fet que va aprofitar per establir un negoci de venda de postals, fetes per ella, al costat del palau de Buckingham. Simpatitzant del moviment sufragista, va documentar les seves dirigents i manifestacions.
Com hem vist, les dones, especialment en la darrera dècada del segle XIX i primera del XX, van tenir un paper molt important en les tendències de la fotografia d’aquells temps. Ens hauria agradat aprofundir en les seves expressions artístiques i afegir més exemples dels seus treballs, perquè hi ha força matèria. Però això correspon fer-ho a qui en vulgui saber més, segons el seu l’interès personal.
Després d’aquest període, en el segle XX, les fotògrafes hauran de continuar afrontant els reptes d’entrar de ple, professionalment, en el món de la política, el periodisme, els conflictes i guerres, l’esport, la fotografia de carrer, etc. Això, però, si cal, potser serà ja objecte d’un altre article d’aquesta sèrie en el futur.
Totes les imatges són de domini públic, obtingudes via Wikimedia Commons, si no s’indica una altra cosa.
Juliol 2022