Posta de sol africana

El tema del concurs social del mes de setembre del 2022 m’ha donat molt mal de cap, perquè no m’agrada gaire! Em sembla un tema complicat i no he trobat gaire interessants la majoria de les fotos que he fet de postes de sol. No tinc cap imatge de sortides de sol perquè em fa mandra aixecar-me tan aviat. La temàtica és complexa, en la meva humil opinió, una sortida o posta de sol sense un primer pla no és gaire atractiva.

La foto que al final vaig presentar es va fer al nord d’Etiòpia, prop de Lalibela, durant el nostre viatge allà. Al cap tenia una idea romàntica de les postes de sol africanes, semblant a les de la famosa pel·lícula Memòries d’Àfrica. Però un dels problemes d’un país prop de l’equador és precisament que el sol es pon ràpidament, en pocs minuts. El pobre fotògraf disposa de poc temps per fer la foto representativa, agradable i fantàstica.

Vam viatjar en cotxe amb conductor, és la manera més pràctica de fer-ho. Això vol dir que no érem gaire independents i no volíem dir-li cada cent metres que s’aturés perquè nosaltres féssim fotos, ell volia arribar a la nostra següent destinació. En general, les carreteres d’Etiòpia eren força bones, però de vegades volíem veure llocs on no era així. Llavors el conductor intentava per tots els mitjans evitar conduir en la foscor, adeu posta de sol!

La foto guanyadora del concurs va ser feta des del cotxe, jo asseguda darrere del conductor, que es pot veure clarament pel retrovisor visible. Finalment vam estar observant com el sol es ponia, durant 8 minuts abans de la presa real. Tocava trobar un primer pla ideal: hi havia gira-sols, barraques, gent que caminava cap a casa portant llenya al cap, i finalment… el ramat de cabres! La carretera era estreta, així que el ramat va haver d’anar al costat per deixar passar el cotxe, i el conductor va haver de reduir la velocitat per evitar xocs, així que vaig poder fer la foto a les 17:44.

Només 24 segons abans vaig veure que el ramat s’acostava i vaig fer el disparament següent, però no em va semblar convincent. En conjunt, la imatge guanyadora va ser una instantània meditada.

Com veureu a sota, la imatge guanyadora no va sortir de la càmera tal com la vaig presentar! Com que vaig trobar el cel espectacular i estava disparant directament al sol, la imatge es va subexposar lleugerament per evitar que el cel es cremés.

En subexposar la imatge, el cel va sortir força bé, però tota la resta era molt fosca. Vaig decidir subexposar encara més el cel, però només una mica, per recuperar tots els detalls dels núvols i de la posta de sol. El primer pla, per contra, s’havia de sobreexposar molt per fer visibles tots els animals i persones.

Al principi, el mirall del cotxe em va molestar bastant i vaig voler esborrar-lo, però això resultava massa complicat, així que el vaig deixar i el vaig fer una part integral de la història que volia transmetre amb la meva imatge.

Enllaç

• Galeria de fotos presentades al concurs SORTIDA/POSTA DE SOL de setembre 2022