Descobrint geometries

En cada número de Fotonou, els socis classificats en primera posició en les últimes edicions del concurs social mensual expliquen com van fer la seva fotografia, amb detalls sobre el procediment i la tècnica utilitzada. Em correspon fer-ho amb la imatge que vaig presentar al concurs de maig de 2022, amb el tema “Geometria urbana”.

Val a dir que el nombre de socis del Fotoclub s’ha anat incrementant de manera progressiva i, de resultes d’això, també són més els qui participen amb regularitat al concurs social. En els últims mesos, en cadascuna de les edicions s’acostumen a presentar entre quaranta i cinquanta imatges. Tenint en compte aquest fet, juntament amb l’inherent vessant subjectiu que l’avaluació de les fotografies comporta, així com la diversitat de punts de vista i preferències, resulta gratificant que la foto que has presentat sigui ben valorada, tot i que no hagi estat classificada en primer lloc. En aquest cas va resultar guanyadora, però, més que no pas això, em va agradar que agradés.

El tema

El tema d’aquella edició, “Geometria urbana”, requeria presentar “fotografies fetes a l’entorn urbà on les figures geomètriques són les protagonistes”.

Sempre que és possible, quan les meves obligacions i activitats m’ho permeten, miro de fer la foto del tema proposat per al concurs de manera expressa. Tot i això, en alguna edició he acabat seleccionant una imatge del meu arxiu. En qualsevol cas, si més no, durant uns dies m’obligo a pensar, a gestar una idea que s’aproximi prou al tema i que es pugui materialitzar en una imatge, a sortir amb la càmera al coll amb un objectiu més o menys definit, i amb el desig que les muses i l’atzar m’hi acompanyin, cosa que s’esdevé amb més o menys èxit. De vegades, gens.

Aquest cop, ni muses ni atzar. Feia temps que volia fer fotos dels edificis Trade; sempre que passo pel davant, per la Diagonal, amb autobús, admiro, darrere la finestra, les seves sinuositats, els seus reflexos canviants segons hi incideix la llum, i la seva vigència urbanística, tot i el temps transcorregut des de la seva construcció.  El tema d’aquella edició del concurs era una molt bona excusa per apropar-m’hi i fer-ne fotografies.

El motiu

Ja amb la idea ferma d’esprémer, amb la càmera, geometries d’aquest singular complex arquitectònic, en primer lloc em vaig voler documentar una mica sobre la seva història.

• L’arquitecte
  

• L’edifici
  
  Es tracta del primer edifici d’oficines que Coderch va dissenyar, un projecte que va desenvolupar amb la col·laboració de Manuel Valls. El complex, situat al districte de les Corts, a la Gran Via de Carles III, xamfrà amb el carrer d’Europa, pràcticament a l’encreuament amb l’avinguda Diagonal, va ser inaugurat el 1968. Està format per quatre imponents torres, dues de tretze pisos i les altres dues d’onze, sobre una planta en forma de creu lobulada, que es distribueixen al voltant d’un nucli central, amb la finalitat que les oficines gaudeixin de llum natural i vistes a l’exterior. Cal destacar, a les sinuoses façanes, els anomenats murs cortina de vidre fumat, que integren els edificis en l’espai de manera harmònica.

La foto presentada al concurs

Aspectes compositius

La composició és un aspecte clau a l’hora de fer fotos. És el que em resulta més difícil i, alhora, que més em fascina. Admiro el talent dels mestres, en aquest sentit, per la seva capacitat de provocar, de transformar i, fins i tot, de capgirar la realitat.  De convertir en inesperat i sorprenent allò que a priori hauria de ser previsible i passar desapercebut.

Vaig dedicar una bona estona a enquadrar sense disparar, fent servir diversos objectius.

Vaig triar un dia radiant, amb cel blau intens i esquitxat de petits núvols, blancs i vaporosos. Al meu davant, les imponents torres Trade. Era diumenge i les oficines eren tancades, i com que, a més, era relativament d’hora, passava poca gent pels voltants. En primer lloc, em vaig dedicar a caminar, amb calma, per la zona enjardinada, vorejant l’edifici, amb la mirada alçada. El conjunt em semblava encara més suggeridor: la seva singularitat, els jocs de línies i corbes, els reflexos dels vidres… Tot convidava a fer clic una vegada i una altra. Però no ho vaig fer.

Vaig dedicar una bona estona a enquadrar sense disparar, fent servir diversos objectius. Per les característiques de l’edifici i les possibilitats que oferia, tenia clar que l’angle havia de ser contrapicat o nadir, que ofereix una perspectiva diferent de l’habitual i que facilita, encara més quan es tracta d’arquitectura, que percebem els elements amb la seva majestuositat potenciada.

Després de provar diferents òptiques, vaig optar, finalment, per un ull de peix. Em vaig situar molt a prop d’una de les torres i vaig fer diferents preses enquadrant cap amunt. L’augment dràstic de l’angle visual va permetre incloure al pla la part superior d’una altra torre, i es generava una distorsió que accentuava les sinuositats de l’edifici.

Aspectes tècnics

L’òptica triada va possibilitar una major profunditat de camp i tenir enfocada tota l’escena. La llum matinal em va permetre prescindir del trípode i disparar a una velocitat d’1/125, mantenint l’ISO a 100 per assegurar una bona qualitat.

El postprocessament es va limitar a convertir la imatge en blanc i negre i a apujar-ne el contrast. Ho tenia previst així, ja que tenia clara la intenció de destacar línies, formes i detalls mirant d’evitar distraccions; en definitiva, de potenciar les geometries.

Aspectes emocionals

Quan passejo per la meva estimada ciutat, alço, sovint, la mirada. Val la pena assumir el risc d’ensopegar o de trepitjar alguna cosa indesitjada, perquè gairebé sempre acabo descobrint esgrafiats, escultures, forges, així com detalls innovadors dels edificis més actuals que no havia vist mai, si més no de manera més conscient. L’exercici de mirar amunt contribueix a copsar elements, a explorar perspectives diferents, a generar emocions.

L’exercici de mirar amunt contribueix a copsar elements, a explorar perspectives diferents, a generar emocions.

Els Trade van esdevenir una bona pràctica d’aquest exercici. Com he explicat de bon començament, ja em semblaven molt suggeridors des de l’altra banda de la Diagonal, i fotografiar-los in situ provant enquadraments i òptiques diverses em va possibilitar descobrir-los des de nous punts de vista. 

L’efecte conjunt del contrapicat, la distorsió generada per l’objectiu emprat, els núvols blancs reflectits a les imponents torres i la part del cel visible entre els elements em va suggerir una escena de ciència-ficció: les torres esdevenien una mena de nau espacial en plena missió vers una galàxia llunyana. Per això vaig titular la foto Viatge a l’espai. La fotografia fa viatjar, també, a la imaginació.

Enllaç

• Galeria de fotos presentades al concurs GEOMETRIA URBANA de maig 2022