El muntatge d’un estudi fotogràfic al Fotoclub

«En la cotidianeidad del mundo moderno, funcional y objetivo, no parece haber lugar alguno posible para seres tan vagos, propiamente mitológicos, como los Reyes Magos (…). En cambio, existe esa excepción navideña, vocacional y festiva, en la que, con todo, los Reyes Magos manifiestan su presencia, portadores de unos regalos cuyo color y densidad emocional proceden, sin duda, del universo del mito.»

Jesús González Requena

El nou material del Fotoclub o els cinc Reis Mags

Jo encara poso un plat amb crostons de pa i un bol amb aigua, la vigília de Reis. No tinc cap motiu racional per fer-ho perquè encara no tinc nets. Doncs per què ho faig? Potser perquè desitjo tornar a veure en la cara del meu fill, ara ja adult, aquell somriure amagat per sota del nas que vaig entreveure, quan va arribar a casa un matí de Reis, i es va fixar en el plat i en el bol. És un fil tan fi el que ens lliga a la infància! És curiós que mentre els adults proclamem la descreença d’aquest mite, assegurem la seva supervivència cada Nadal. Potser no som prou conscients de la seva eficàcia simbòlica en la infantesa, però les nostres paraules i gestos el mantenen viu en la memòria col·lectiva. És estimulant que en un món científic, productiu i ràpid, els adults encara apostem per quelcom que desborda subjectivitat, irrealitat i també espera. El que ens ocuparà en aquesta narració té a veure amb la renovació del nostre espai com a Fotoclub, i de com els Reis Mags ho van fer possible.

Tot va començar una tarda, després de les vacances nadalenques del 2022, quan uns quants socis vam entrar a la sala del Fotoclub, al Casal de Barri del Poblenou, i vam observar com l’escenari havia canviat: al costat de les teles enrotllades de diferents colors que, des de l’inici de curs 2021-22, formen part del nostre paisatge, hi havia un parell de finestres i de paraigües i diversos focus molt grans. El material s’endevinava abundós i car. Vam preguntar un xic emocionats a en Jordi Casademont, membre de la Junta, si havien vingut els Reis. Ell va respondre afirmativament amb un somriure. Amb ganes de saber-ne més, li vaig demanar de fer un cafè. Volia tots els detalls del procés seguit i del nou material, per tal de publicar la informació en la revista Fotonou –la nova publicació del Fotoclub–. Aquest és el relat de la nostra conversa. No us perdeu la interessant reflexió final. 

«Aquests han estat els anys de la pandèmia amb tot el que suposa d’aturada, però també d’entrada de nous socis. Quan vam poder tornar a obrir el Fotoclub, ens vam plantejar adaptar el nostre petit espai a la nova situació. Dic “nostre” entre cometes perquè no és nostre, ens l’hem fet nostre penjant rètols de “Fotoclub” i de moment se’ns respecta força.

En primer lloc, quan vam tornar de l’estiu, en Josep Cifre, en Víctor Casanovas i jo, membres de la Junta del Fotoclub, vam encarregar la confecció d’unes cortines negres. Així que van estar fetes, les vam col·locar a les finestres per enfosquir la nostra sala en activitats de fotografia amb flaix, o bé, fotografia macro, o altres tipus de fotografia. Fixa’t que amb aquesta nova adquisició el nostre habitacle es podria convertir en un laboratori de revelat analògic, però sabem que aquest no és el nostre objectiu.

El segon pas que vam seguir va ser l’adquisició de flaixos. Després de confirmar amb la Junta la viabilitat econòmica de la compra, vam preguntar al Joan Masats –membre del Fotoclub i fotògraf professional acabat de jubilar– quins eren els flaixos més adequats per a les nostres activitats. En Joan ens va aconsellar que compréssim directament flaixos d’estudi en comptes de flaixos petits tipus cobra, ja que així el Fotoclub podria abastar un ventall més ampli d’activitats. 

Com que era una compra considerable, vam estar consultant pressupostos a diverses botigues de fotografia. Finalment, ens vam decantar per una botiga molt cèntrica de Barcelona, gràcies a l’amabilitat del venedor. Aquest ens va pressupostar el material següent per un preu raonable: 3 flaixos de lluminositat suau (200 watts), 2 flaixos de lluminositat molt intensa (400 watts) i una finestra de 40 x 60 cm per facilitar la transició llum-ombres, gràcies a una claredat neutra, molt difuminada.

Els flaixos d’estudi necessiten un fotòmetre per controlar la llum de forma precisa, però com que de moment no en tenim al Fotoclub, en Joan i jo cedirem els nostres quan se’ns demani o calgui. Amb aquests flaixos i els filtres de colors de què disposem, podem crear qualsevol tipus d’ambientació lumínica.

Però això no és tot! Justament per aquelles dates, en Joan havia desmuntat el seu estudi fotogràfic i disposava de material sobrant: un finestral d’una lluminositat molt gran de color blanc mat d’1,20 x 1 m i uns riells per penjar i arrossegar els flaixos pel sostre. Malgrat les bones ofertes que tenia per aquest equipament, generosament ens el va regalar. Li estem molt agraïts, ja que amb el nostre pressupost difícilment l’hauríem pogut comprar.

Però encara n’hi ha més, també disposem de fons per fer retrats: un fons blanc i un altre de negre de tela plàstica, així com un fons vermell de cartró que es pot anar tallant i desestimant a mesura que es va utilitzant. La seva mesura és de 3 m d’ample per 11 m de llarg. Ens els ha cedit gratuïtament en Jaime Mediavilla, també membre de la Junta. Aquests fons estan enrotllats i pengen d’uns suports i ganxos provinents de l’estudi d’en Joan. Es poden desplegar gràcies a una cadena que hem instal·lat. Hem hagut de fer força bricolatge!

Ara tenim una sala que qualsevol professional de la fotografia voldria tenir! Farem pràctiques per presentar el material i també per ensenyar-vos com es munta i desmunta. A partir d’ara podrem fer retrats d’alta qualitat i practicar els temes dels concursos mensuals, així com altres gèneres fotogràfics. Si som massa gent per treballar a l’estudi –l’ideal són 4-6 persones–, treballarem a la sala gran de la planta baixa. Aquests flaixos venen amb un trípode inclòs, per la qual cosa no hi ha problema per treballar-hi fora de la sala.

Esperem que tots utilitzem tot aquest material, que hi practiquem i que la iniciativa sigui dels socis. És bo que puguem organitzar-nos i experimentar de forma autònoma, tal com fem quan quedem per anar a fer fotos. Ara el Casal de Barri (seu del Fotoclub Poblenou) també està obert tots els matins, per la qual cosa podem quedar dos o tres membres del Fotoclub, un matí o una tarda, i provar les noves adquisicions.» 

Quan vaig tornar a casa després del cafè, vaig pensar que aquell Nadal els companys esmentats i els altres membres de la Junta havien “omplert” simbòlicament el buit de la nostra sala –”l’arbre sense regals”– amb les seves compres i presents. Van actuar com a veritables mags, pensant en les noves necessitats del Fotoclub, planificant com donar-hi resposta i obrant silenciosament per materialitzar el projecte ideat.

A partir d’ara els socis, de forma autònoma, podem “omplir” més sovint la sala amb la nostra presència, per tal de cooperar entre nosaltres per aprendre i per dinamitzar el Fotoclub. Per cert, l’any que ve, pensant en com ha anat tot, potser també deixo un plat amb pa i un bol d’aigua a la sala del Fotoclub… mai se sap. 

Totes les imatges ©Fotoclub Poblenou