El que els carrers m’expliquen

Exposició personal

La idea de fer aquesta exposició va néixer de la necessitat que veu un fotògraf aficionat de poder transmetre la seva fotografia a un nivell diferent del que ens ofereixen les xarxes socials habituals dedicades a les exposicions.

La part més tangible de la fotografia, el fet de ser una escena passada a paper d’una mida considerablement còmoda, l’exclusivitat que reben les fotografies escollides en fer la seva funció de transmissores d’emocions i el fet de ser una quantitat limitada d’obres xoquen de front amb la immediatesa que et donen les xarxes socials.

En relació amb la quantitat de fotografies, la velocitat amb què generalment es visionen les imatges a Instagram –per exemple–, que acostuma a ser de segons, les mateixes pantalles de cada dispositiu, que afecten els colors, dimensions, detalls que passem per alt, aquesta és, en definitiva, una forma diferent de la que el món ens està acostumant a veure fotografies… i, fins i tot, a fer-ne.

Amb la meva primera exposició personal volia, en part, tornar allà on millor crec que s’aprecien les fotografies, a poder “reeducar” per tal que la gent apreciï també l’acte d’assistir a una exposició fotogràfica (com també s’està mantenint al Fotoclub amb la feina d’en Quim Surribas), on es pugui parlar tranquil·lament amb l’autor, preguntar, opinar, criticar, debatre…

La temàtica de l’exposició va ser escollida gairebé sense dubtar, ja que porto temps dedicant-me a fer fotografia de carrer i compto amb una quantitat de fotografies força elevada.

En un primer moment, l’exposició s’havia d’inaugurar el març de 2020. Ja tenia espai i fotos triades, però el tancament de centres i l’aturada d’activitat per la covid-19 em va fer cancel·lar-ho tot.

Durant aquest temps vaig poder aprofitar per fer més fotografies (en els mesos de desconfinament parcial), reeditar imatges que havien quedat oblidades per mi mateix, repassar la meva “vida fotogràfica”, etcètera.

Quan va haver-hi llum verda per tornar a omplir els espais expositors dels casals dels barris, vaig rebre tres “ofertes” per poder penjar l’exposició. Va ser llavors quan vaig començar a rumiar de nou quines fotografies serien les triades, tenint en compte que comptava amb força material nou per reprendre-ho tot.

Finalment, vaig decidir que faria un sistema de votació per fer la tria de les 30 fotografies definitives. Aquest sistema va consistir a fer una preselecció meva de 120 fotos, penjar-les a un web i demanar a vuit persones que triessin les 30 fotos que més els agradaven. Un cop rebuda la selecció d’aquestes persones, vaig avaluar fotografia a fotografia i vaig fer la tria a consciència tenint en compte les preferències dels meus “ajudants” i, sobretot, la meva mateixa.

Us animo que si teniu temps d’apropar-vos a veure-la, doneu una volteta i gaudiu d’unes fotografies en què potser no trobareu un missatge rebuscat, però que us permetran fer un petit viatge per algunes ciutats i, sobretot, per la vostra mateixa, recorrent escenes sovint quotidianes i alguna d’especial.