René Burri

«La càmera sempre va ser una vareta màgica per a mi, facilitant-me l’accés a llocs on podia provar nous experiments»

René Burri (Suïssa, 1933-2014), fotògraf i director de documentals, conegut a tot el món per la seva emblemàtica foto del Che Guevara, va néixer i créixer a Zuric. En la seva ciutat natal, va estudiar composició, color i disseny a l’Escola d’Arts Aplicades, on dos eminents professors i fotògrafs, Hans Finsler i Alfred Willimann, el van introduir en aquest mitjà d’expressió. En particular, Finsler li va ensenyar com fer servir la geometria per organitzar i fotografiar el desordre de la realitat.

Al jove René Burri li hauria agradat ser director de cinema, però com que la formació cinematogràfica era una cosa inaudita en els anys quaranta a Suïssa, la fotografia es va convertir en una bona alternativa. Mentre feia el servei militar al seu país, va fer les seves primeres pràctiques amb una Leica. Inicia la seva carrera treballant com a camerògraf per a la companyia Disney.

El 1955 es converteix en membre de Magnum i comença a viatjar per tot el món. Realitza retrats, reportatges polítics i socials, i fotografies de diferents temes (arquitectura, indústria, paisatges, etc.). La seva feina es va publicar en mitjans com ara Life, The New York Times, Stern, París-Match i Look. Entre les seves obres destaquen les fotografies a personatges famosos, com Giacometri (escultor), Le Corbusier (arquitecte urbanista) o el mateix Picasso, amb qui mantindria una cordial amistat.

A la dècada de 1960, fa col·laboracions amb la revista suïssa Du. El 1963 té l’oportunitat de viatjar a Cuba, on fotografia Fidel Castro i el Che Guevara, aquest últim mentre fumava un havà. Aquest retrat es convertirà en un dels més coneguts del segle XX.

A les dècades de 1970 i 1980, Burri va continuar treballant de fotoperiodista, i va informar des de zones de guerra de Vietnam, Cambodja i el Líban.

Des del 1988 va ser director artístic de Schweizer Illustrierte, revista setmanal de notícies.

Al llarg de la seva trajectòria professional ha fet diversos documentals, entre els quals destaquen The Two Faces of China, realitzat l’any 1968 per a la BBC, i On the U.S. Nuclear Highway, l’any 1993.

Tècnica i estil

Burri es converteix en un cronista conegut per les seves fotos sobre els principals esdeveniments polítics, culturals i històrics de la segona meitat del segle XX. El seu treball pren a l’inici un caire de fotografia humanista, però a poc a poc va sent més documentalista, sempre carregat d’intenció crítica i sense perdre el seu punt de vista, molt personal.

La mirada de Burri es caracteritza per una elegància depurada en la composició, posant de manifest el subtil equilibri entre les forces d’una imatge. A les seves composicions sovint utilitza la geometria, i les línies esdevenen eines auxiliars per organitzar les imatges i establir relacions visuals. S’hi pot apreciar la influència de Hans Finsler i d’arquitectes de la talla de Le Corbusier o Oscar Niemeyer, amb qui va compartir amistat.

La fotografia és un mitjà que li va permetre experimentar el món i representar-lo, a l’era del turisme massiu.

El fotògraf, en una entrevista sobre les guerres, va explicar que va arribar a veure la càmera com una manera d’allunyar-se del conflicte real; així mateix, va comentar que es va obligar a buscar metàfores sobre la batalla, en comptes de confiar en la imatge d’acció. Aquesta és una regla seva: “No siguis massa literal, busca metàfores.”

La major part de l’obra més coneguda de Burri és en blanc i negre, però també va fer fotos en color des de l’inici de la seva carrera. Malgrat tot, als anys vuitanta fa una progressió definitiva cap al color i canvia radicalment la seva forma de treballar. Es pot observar una nova intencionalitat i unes composicions diferents que desborden color, i que sovint ens recorden l’obra d’Eggleston o Herzog.

La seva obra

Tant els llibres com les exposicions de René Burri reflecteixen la passió de tota una vida per recórrer el món, que va materialitzar als anys cinquanta treballant per a nombroses revistes reconegudes internacionalment, tal com hem vist anteriorment.

El 1959 Burri realitza un dels seus reportatges més destacats a Sud-amèrica sobre els gautxos.

El 1962 publica el llibre Die Deutschen (Els alemanys), publicat per Fretz & Wasmuth, on fa una descripció molt personal de l’Alemanya d’aquesta dècada. Aquesta obra està en la mateixa línia que la de Robert Frank a The Americans.

Burri també va ser cocomissari de l’exposició Magnum “Terre de Guerre” amb el seu company Bruno Barbey.

La publicació de René Burri Impossible Reminiscences (Phaidon) coincideix amb el vuitantè aniversari del fotògraf suís. El llibre recopila les fotografies en color, moltes de les quals inèdites.

El 1998 obté el premi Dr. Erich Salomon, un guardó alemany que reconeix el treball fotoperiodístic. I el 2011 obté el premi Swiss Press Photo Lifetime Achievement Award per la seva trajectòria.

S’han fet diferents retrospectives de la seva obra a nivell internacional, entre les quals destaquen les següents: