Joana Biarnés, trencant esquemes

Els grans mestres de qualsevol disciplina figuren sempre en lletres majúscules, reben merescuts reconeixements i ens serveixen de referència a tothom. Però sempre hi ha altres figures que han passat desapercebudes, i no per això són menys importants.
Avui posarem de manifest una figura de molt talent, Joana Biarnés (1935-2018), que va haver de lluitar molt per obrir-se camí en una societat amb molts prejudicis, fins al punt de deixar la professió en el seu moment més àlgid i passar a l’oblit durant molts anys.

Professió i activitat

Va ser l’única periodista que va aconseguir estar sola a la mateixa habitació de l’hotel amb els Beatles.

Es va iniciar en la fotografia i en el laboratori de revelatge quan era petita, ajudant el seu pare, que era fotògraf esportiu i col·laborador del diari El Mundo Deportivo. Va completar la seva formació a l’Escola de Periodisme de Barcelona. Després de finalitzar la carrera de periodisme, va continuar treballant amb el seu pare cobrint esdeveniments esportius, i, pel fet de ser dona, va ser objecte d’una forta hostilitat a causa dels prejudicis existents a la societat del moment.

El reportatge que va realitzar amb el seu pare i que va donar cobertura a la tragèdia de les inundacions del Vallès el 1962 li va donar la seguretat que necessitava per seguir endavant com a fotògrafa de premsa.

El 1962, des del diari Pueblo, Emilio Romero, que n’era el director i un dels periodistes més propers al règim del Caudillo, va incorporar Joana Biarnés a la redacció del diari, amb l’objectiu de cobrir els esdeveniments socials de l’època. Va ser l’única dona que va treballar per al diari fins a l’any 1967.

Mai va considerar que la seva feina tingués un especial valor, fins al punt d’arribar a la decisió de destruir part del seu arxiu.

El 1965 va cobrir el concert dels Beatles a Madrid, i per no considerar-lo un reportatge adequat a la línia informativa del diari, no l’hi van publicar i el va acabar cedint a la revista Ondas. A continuació, va abandonar el diari.

El 1973, esgotada després de l’etapa a Pueblo, va treballar per a Blanco y Negro del diari ABC, regentat per Luis María Anson. Simultàniament, col·laborava amb les agències Heliopress, Cosmopress i Contifoto, i amb posterioritat va acabar fundant amb altres companys la seva pròpia agència de fotoperiodisme, Sincropress.

El 1985, a causa del tint groguenc que van començar a tenir les notícies del cor i l’aparició dels paparazzi, va decidir abandonar completament la fotografia. Va ser el punt final a una brillantíssima carrera. “Si això és així, jo no em vull dedicar més a aquest ofici.”

Després d’haver deixat la fotografia es va retirar per regentar un restaurant, Cana Joana d’Eivissa, que va aconseguir certa notorietat.

Tècnica i estil

Després d’aprendre al laboratori del seu pare tots els fonaments del mitjà i completament adaptada a les línies editorials del moment, la seva obra més considerable està realitzada en blanc i negre, i va aconseguir esprémer totes les possibilitats plàstiques del format.

S’acostava molt als personatges, parlava amb ells i, d’alguna manera, construïa el seu món.

Biarnés va destacar en tot moment com a treballadora incansable i mai va considerar que la seva feina tingués un especial valor, fins al punt d’arribar a la decisió de destruir part del seu arxiu.

Les seves fotografies abasten des dels esports fins al reportatge social, i el seu llegat fotogràfic mostra les claus d’un país i una època tardofranquista documentada gairebé en exclusivitat per homes. Les seves imatges no se centren en els punts foscos i presenten una nova mirada fresca en seu el moment. La nova societat que comença a obrir-se es mostra desinhibida davant de la càmera, i la fotògrafa la capta amb tots els matisos.

Joana Biarnés exercia el periodisme de manera absolutament honesta. S’acostava molt als personatges, parlava amb ells i, d’alguna manera, construïa el seu món. Era impossible dir que no a una dona tan propera.

El reconeixement li ha vingut de gran i gràcies al redescobriment, ja al segle XXI, de les impressionants imatges amb què la llavors jove fotògrafa va immortalitzar les terribles inundacions del Vallès el 1962.

La gran exclusiva dels Beatles (1965)

Joana Biarnés es va colar a l’habitació d’hotel dels Beatles, 1965

Joana Biarnés va ser l’única periodista que va aconseguir estar sola a la mateixa habitació de l’hotel amb els Beatles. Els membres del grup van integrar la seva presència, van conversar amb ella i van fer-li preguntes sobre la societat del moment. Les fotografies aconseguides no van ser de l’aprovació del diari, que seguia el criteri de no donar excessiva notorietat a l’esdeveniment del concert, i va acabar cedint el treball a la revista Ondas, de molta menor difusió.

Va fotografiar personalitats i artistes de l’època: Orson Welles, Jackie Kennedy, Alfredo Landa, Peret, Marisol, Sara Montiel, la duquessa d’Alba, Sammy Davis Jr. amb Palomo Linares, Lola Flores, Audrey Hepburn, Yul Brynner, Tom Jones, el Cordobés, Massiel i Serrat, entre d’altres. Així mateix, va ser la fotògrafa que va triar Raphael per documentar la seva activitat artística.

Obra

Després de tancar la seva última activitat al restaurant, Joana Biarnés es va retirar a Viladecavalls i des de llavors ha recollit importants reconeixements del món del fotoperiodisme.

2014 – La Generalitat de Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi.

2015 – La pel·lícula Joana Biarnés. Una entre tots, d’Òscar Moreno i Jordi Rovira, recupera la memòria de l’oblidada primera fotoperiodista a Espanya. El seu propi testimoni i fotografies donen prova d’un treball excepcional silenciat pels prejudicis masclistes.

2017 – Joana Biarnés. Disparant amb el cor (2017). Editorial Blume. ISBN 9788417056087

2017 – El desembre va exposar al Palau Robert de Barcelona una selecció de 90 fotografies del seu ampli arxiu que mostren l’Espanya de la postguerra civil, amb el títol “A contracorriente”.