Mans i mànigues

En enfrontar-me al tema del concurs “Mans”, com és natural, vaig pensar a fer una fotografia en què les mans fossin les protagonistes. No obstant això, no volia unes mans soles, volia que interactuessin amb algun objecte per evitar la sensació d’estaticisme i oferir una visió més dinàmica.

Vaig pensar en diversos objectes, però es tractava de triar-ne un que no tragués protagonisme a les mans. Dels que em van passar pel cap, vaig escollir el morter i la mà de morter, que feien que les dues mans es veiessin actives. I, tot i ser bastant voluminós, les mans es mostren clarament per davant de l’objecte.

Per fer la fotografia, jo mateix vaig fer de model. Em vaig vestir amb roba negra, em vaig posar a prop d’una làmpara que reflectia la llum cap al sostre, vaig ajustar els paràmetres de la càmera per obtenir una exposició correcta i vaig demanar al meu fill que disparés l’obturador.

De les diverses fotos que vàrem fer, vaig triar la que em va semblar més encertada per la col·locació de les mans i el correcte enfocament.

El processament de la imatge va consistir en un reenquadrament, la conversió a blanc i negre –tal com demanaven les bases del concurs– i l’ajust de diferents valors per aconseguir una foto molt contrastada amb una gamma tonal àmplia. A la imatge es notaven les arrugues de la roba de les mànigues, però ajustant els negres van desaparèixer. La foto final mostra unes mans que floten, sense cap referent d’on pertanyen, la qual cosa fa que destaquin i impactin visualment.