Una foto incompleta

L ‘equip de redacció de la revista em convida a escriure unes línies sobre la foto que vaig presentar al concurs “Rellotges“. Agraeixo la confiança i la invitació. Som-hi!

Faré una autòpsia bàsica de la imatge, intentant no repetir el que ja vaig exposar a Jugar amb llum. En aquest cas, seguiré el guió que ens va proposar la nostra consòcia Judith Aranich en els seus Apunts de crítica fotogràfica (de lectura obligada). 

Factors tècnics

Conec la “santíssima trinitat” (diafragma, temps d’exposició, ISO) i em disposo a fer una foto totalment planificada en un entorn controlat (llum contínua, elements inerts, estàtics, trespeus…). No puc errar, no hi ha marge per a l’error. 

La foto, tècnicament, és un èxit; això pot semblar una fanfarronada, però creieu-me, no ho és. La foto és el que jo volia, el que jo imaginava. He aconseguit portar la idea al sensor. Això és l’èxit, dit d’una altra manera. Una altra cosa serà que agradi o no, que algú la prefereixi més fosca, en color, amb efecte seda o congelada, totalment lícit.

Composició

Una fotografia conté diversos elements. La forma com els organitzem influirà decisivament en el resultat final, en l’impacte que desitgem transmetre a l’observador.

Per a mi, la composició és l’essència de la fotografia, el més difícil. Tinc la sensació que com més l’estudio, menys en sé.

La composició triada en aquesta ocasió buscava evitar que aparegués l’element sencer a la imatge i, alhora, deixar molt espai de recorregut a la caiguda de la sorra, sense mostrar el temps que quedava ni el que havia passat. Pretenia mostrar una imatge clara, unívoca, fàcil de llegir, sense distraccions.

Significat i factors emocionals

La tria dels factors tècnics (clau alta, contrast…) i la composició (senzilla, de fàcil lectura) anaven destinades a servir a l’únic propòsit de la fotografia: provocar un impacte visual a l’espectador. Volia cridar l’atenció, que en contemplar-la juntament amb la resta de fotos presentades a concurs destaqués, et fes aturar-te a mirar-la. No per ser millor que les altres, sinó per ser provocadora, cridanera, impactant.

Malgrat que aquesta fotografia pugui tenir alguna virtut, té una gran i insalvable mancança: no provoca cap emoció més enllà de l’impacte estètic. No hi ha cap història a mostrar o suggerir. És una imatge incompleta, freda, buida; potser és bella, però no té ànima. Crec que compleix amb el propòsit de crear un impacte estètic, res més, no hi ha res més enllà. Si hagués estat capaç de pensar i crear una foto impactant i que alhora emocionés i expliqués o proposés una història, seria la foto perfecta. Això és una tasca, per a mi, impossible, però encara soc fidel al lema Donec perficiam, és a dir, que malgrat les contrarietats i les derrotes, mai no em rendiré, sinó que persistiré en la lluita fins a reeixir, és a dir, fins a aconseguir la victòria, la foto perfecta. No ho assoliré, però que bé que m’ho passo intentant-ho!

Salut i fotos!